Estat del Clima a les Illes Balears. Tardor 2024

Agustí Jansà Meteoròleg Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta cinc, es refereix a la tardor boreal de 2024, és a dir, al mesos de setembre, octubre i novembre de 2024 (SON).

Context mundial: No ha estat la tardor més càlida de la història recent, però sí la segona

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura de tardor, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, morada i groga, respectivament, tendències de la temperatura de tardor, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1995-2024.(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF,obtingudes via   https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-november-2024 )

Respecte de 1991-2020, la tardor de 2024 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,75ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia de tardor és la segona més alta registrada des de 1979, només superada per la de 2023, que fou de 0,88ºC. Com ja havia passat a l’estiu, aquesta anomalia de tardor suposa un cert retrocés, respecte de 2023, tot i que les anomalies de tardor de 2023 i 2024 estan, ambdues, ben per sobre de totes les altres (vegeu la figura 1).

L’hivern de 2015-16 i la primavera de 2016 hi havia una forta situació de El Niño, com va passar, també, l’hivern de 2023-24. A la primavera de 2024 encara hi va haver Niño, malgrat haver perdut intensitat, a l’estiu de 2024 ja no hi havia Niño i, ara, a la tardor de 2024, ha  continuat una situació neutra, però amb anomalia lleugerament negativa de SST a la regió Niño-3-4, és a dir, més prop de La Niña que de El Niño. Les anomalies de temperatura global de l’aire són, en canvi, molt altes. Sembla que es confirmi un cert trencament del paral·lelisme entre les anomalies de la temperatura global de l’aire i de la SST a la regió Niño-3-4. Només l’embranzida del canvi climàtic antropogènic pot explicar aquest possible trencament, o casi-trencament. La situació Niño-Niña podria haver perdut importància com a factor de la temperatura global, front a l’escalfament antropogènic. Veurem que passa si finalment la situació es decanta cap a La Niña, com sembla que pot succeir.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3-4, des de setembre de 2014, fins a novembre de 2024. Dades: Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-november-2024 ; SST a la regió Niño-3-4, de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/

Respecte de l’escalfament global antropogènic en sí, per intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO₂ a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, el novembre de 2024 la concentració mitjana de CO₂ ha estat de 423,85 ppm, mentre el novembre de 2023 havia estat de 420,46 ppm. És un augment interanual de més de 3 ppm, ben superior al que hi havia, en conjunt, fa una dècada (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)

Tot i que hi ha països que han estat reduint emissions, a nivell global la concentració de gasos d’efecte hivernacle no fa més que augmentar; això implica que les emissions superen, clarament, les absorcions. Podem veure la figura 1 (línia morada, a traços) que, no sols va pujant la temperatura tardorenca global, planetària, sinó que també augmenta la seva tendència en trentennis solapats, des de 0,20ºC/dècada, cap a final del segle passat, fins a 0,27ºC/dècada, actualment. És a dir, l’escalfament global és accelerat, cada vegada més ràpid.

Figura 3.- Anomalies de temperatura la tardor boreal de 2024, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-novembre-2024 )

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de la tardor de 2024, en relació a 1991-2020 (Fig. 3, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-novembre-2024 ). Les diferències entre regions són importants i, tot i que, en conjunt, l’anomalia és ben positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com la zona de Islàndia-Groenlàndia.

Context europeu: La tercera tardor més càlida

La tardor de 2024 no ha estat rècord càlid a escala planetària, global, i tampoc no ho ha estat a escala continental europea, on la tardor de 2024 és la tercera més càlida. L’anomalia de la tardor de 2024 a Europa ha resultat ser de +1,25ºC, que és, certament, una anomalia molt alta, però superada per les de les tardors de 2023 i 2020 (vegeu la figura 1, línia blava).

Com es pot veure a la figura 3, dreta, l’anomalia positiva de temperatura a Europa s’estén per casi tot el continent, més potent cap al nord-est i més dèbil cap al sud-oest. L’excepció és Islàndia i el seu entorn, que presenten anomalia tèrmica negativa.

A la figura 4 podem veure quina és l’anomalia de circulació atmosfèrica que ha estat associada a la distribució continental d’anomalies tèrmiques. Al patró que s’hi mostra destaquen una forta anomalia positiva, anticiclònica, cap allà on hi ha la major anomalia tèrmica positiva, és a dir, cap al nord-est d’Europa continental. Cap al nord-est d’Islàndia, en canvi, hi ha una forta anomalia negativa, ciclònica, que pot estar relacionada amb la zona islandesa d’anomalia tèrmica negativa. Crida l’atenció que cap al sud-oest de la Península Ibèrica, tot i que hi ha una lleugera anomalia positiva, anticiclònica, aquesta és menor que les anomalies positives que l’envolten. Es podria dir que al sud-oest de la Península Ibèrica l’anomalia de geopotencial a 500 hPa és relativament ciclònica, només relativament. Això pot estar relacionat amb la freqüència d’aparició relativament alta, a aquesta regió, de gotes fredes o danas.

Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura estival a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia groga a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però molt variables, oscil·lant entre +0,30ºC/dècada (els primers trentennis) fins a +0,60ºC/dècada (els darrers). La tendència mitjana de les temperatures de tardor a Europa, entre1979 i 2024, és d’un poc més de +0,40ºC/dècada, poc més del doble que la tendència mundial mitjana.

Figura 4.- Mitjana de les anomalies del geoptencial de 500 hPa, des de 1-setembre-2024 fins a 30-novembre-2024, respecte de 1991-2020. Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

Espanya: enfora dels rècords de calor, amb pluja extrema

Segons ha publicat AEMET, https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/12/avance_climat_otono_2024.pdf , la tardor de 2024 ha estat càlida, però no de rècord, amb una anomalia tèrmica mitjana a Espanya peninsular de +1,1ºC, ben per sota de les de les tardors de 2022 i 2023 i també per sota d’algunes tardors més antigues. La tardor de 2024 només és la setena més càlida de la sèrie que comença el 1961. L’anomalia d’Espanya peninsular també està per sota de la mitjana europea, que és de +1,25ºC.

Figura 5. Anomalia tèrmica mitjana a Espanya.https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/12/avance_climat_otono_2024.pdf

A la figura 5 podem veure com es distribueixen les anomalies de temperatura de la tardor de 2024 a l’Espanya peninsular, segons AEMET. A la major part del territori l’anomalia tèrmica està entorn al la mitjana, però al sud-est hi ha zones amb més de 1,5ºC d’anomalia tèrmica.

Figura 6. Percentatge de precipitació de la tardor de 2024, respecte de la referència climatològica (1991-2020) (https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/12/avance_climat_otono_2024.pdf)

Quant a precipitacions, AEMET informa que la mitjana peninsular ha estat el 118% de la normal, de manera que ha estat una tardor plujosa, amb episodis de grans pluges, fins i tots de pluges extremes, com ho van ser les que van provocar les mortíferes inundacions de València, del 30 d’octubre. El mapa (figura 6) mostra grans contrasts, fins i tot en el conjunt de la tardor, des de zones amb precipitació de poc més del 50% del que és normal fins a altres amb pluges que són el 200% o el 300% de les normals.

Illes Balears: temperatures i pluges irregulars

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Figura 7. Anomalies de les temperatures mitjanes de tardor al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2024, (en morat, línia contínua), en referència a 1991-2020, i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en blau, a traços). (Font de dades: AEMET; elaboració personal)

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, la tardor de 2024 hauria estat càlida, però sense exageració. L’anomalia tèrmica mitjana dels tres aeroports és de 0,92ºC. Podríem dir que l’anomalia tèrmica tardorenca balear queda per sota de la d’Espanya peninsular i, encara més, de la mitjana europea. Si considerem només els aeroports a les Balears, entre 1973 i 2024 hi hauria hagut cinc tardors més càlides que la de 2024.

Val a dir que la mitjana de tota la tardor –càlida, però no exageradament- engana, perquè el que hi ha hagut, realment, són mesos ben diferents: el setembre ha estat bastant fred, relativament, amb anomalia tèrmica negativa, mentre el novembre ha estat exageradament càlid, amb anomalies positives de dos graus i mig.

La figura 7 mostra la seqüència de les anomalies mitjanes de temperatura de tardor al conjunt dels tres aeroports balears, amb referència a 1991-2020, així com un ajust lineal amb el temps, per al període de 1973 a 2024, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.  L’escalfament de tardor lineal mitjà, per a tot el període, de 1973 a 2024, és, a les Illes Balears, alt, concretament de 0,37ºC/dècada, un poc inferior als escalfaments mitjans de primavera i estiu.

A més, com també es veu a la figura 7, si tenim en compte les tendències per trentennis solapats (línia verda a traços), s’ha de dir que l’escalfament tardorenc als aeroports de Balears ha estat molt irregular; des de tendències positives de fins a més de 0,5ºC/dècada, fins a lleugers refredaments (-0,1ºC). Quant a precipitacions, aquesta tardor han estat relativament abundant en pluges, en general, tot i que amb contrasts importants. Destaquen, per abundants, les pluges d’octubre a Mallorca i, particularment, l’episodi de dia 28, amb precipitacions superiors als 170 mm a la zona de Manacor, on hi va haver inundacions. A aquestes grans pluges hi va tenir molt a veure la presència propera d’una gota freda o dana, al sud-oest de la Península, la mateixa que poc més tard va afavorir les pluges extremes de dia 30, a València (vegeu figura 8). Com a contrast, la pluja va ser ben escassa a Eivissa, el mes d’octubre i a Menorca, el novembre.

Figura 8. Situació meteorològica en superfície i altura, 28-oct-24-12h (esquerra) i 30-oct-24-12h (dreta) (Font: reanàlisi CFS, via Wetterzentrale.de )

A la taula adjunta es poden veure, per illes i mesos, els percentatges de precipitació caiguda, respecte de les precipitacions normals (1991-2020).

Taula 1. Precipitacions mensuals, per illes, en % respecte de la precipitació normal(1991-20)

	Setembre 2024	Octubre 2024	Novembre 2024
Menorca	84%	100%	48%
Mallorca	78%	126%	106%
Eivissa	92%	53%	116%
Illes Balears	80%	116%	99%

Dades: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes?w=1&k=bal

El mapa de la figura 9 mostra, cartografiats, els valors de l’índex de precipitació estandarditzada, a principi de desembre de 2024, per a tres mesos: SPI-3. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions en el tres mesos anteriors a desembre, és a dir, durant tota la tardor de 2024.

Figura 9. SPI-3, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant els mesos de setembre a novembre de 2024, fins a principi de desembre. Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

A la figura 9 es pot veure el caràcter de les precipitacions tardorenques a les Balears: hi ha zones lleugerament humides (relativament), zones normals i zones lleugerament seques

Segueix-nos