Estat del Clima a les Illes Balears. Primavera 2024

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta tres, es refereix a la primavera boreal 2024, és a dir, al mesos de març, abril i maig de 2024 (MAM).

Context mundial: Rècord primaveral contundent

Respecte de 1991-2020, la primavera de 2024 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,68ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia és la més alta registrada des de 1979, al menys, i és +0,16ºC més alta que l’anterior màxim, que va ser el de la primavera de 2016. És una diferència notable, de manera que el rècord és contundent.

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura de primavera, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, vermella i blava, respectivament, tendències de la temperatura primaveral, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1995-2024(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF,obtingudes via   https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2024 )

L’hivern de 2015-16 i la primavera de 2016 hi havia una forta situació de El Niño, com ha passat, també, l’hivern de 2023-24. A la primavera de 2024 encara hi ha Niño, malgrat haver perdut intensitat: la mitjana trimestral de temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3.4  ha estat de +0,79ºC, per sobre del llindar de +0,5ºC, que es sol considerar com a límit de El Niño. En els dos casos (2015-16 i 2023-24) s’han sumat l’escalfament general, per canvi climàtic antropogènic, amb l’escalfament afegit que suposa El Niño, de manera que l’anomalia hivernal fou especialment alta i la primaveral ho ha tornat a ser, apart de que hi pugui haver hagut possibles sinèrgies i retroalimentacions. La diferència principal entre els dos episodis de El Niño és que en el primer (2015-16) es partia de temperatures més baixes que en el segon (2023-24). Aquest diferència és, podríem dir, pur canvi climàtic antropogènic.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3.4, des de setembre de 2014, fins a maig de 2024. Dades: Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2024 ; SST a la regió Niño-3.4, de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/

A la figura 2 podem veure en detall, mes a mes, com han anat, superposats, l’anomalia tèrmica global (línia taronja) i un índex de l’oscil·lació del Sud (El Niño – La Niña), concretament, l’anomalia de la mitjana mensual de temperatura superficial de la mar (SST) a l’àrea oceànica anomenada Niño-3.4, en ple Pacífic, en línia blava.

Copernicus ha posat clarament de manifest la gran singularitat de l’anomalia càlida, a escala global, durant el darrers dotze mesos (abril de 2023 a maig de 2024), al ajuntar-se l’escalfament per intensificació de l’efecte hivernacle (canvi climàtic antropogènic) i l’efecte Niño: Com es pot veure a la figura 3, tots i cada un dels darrers 12 mesos, fins al maig de 2024, han estat rècords de temperatura, cada mes respecte de tots els de la sèries (des de 1940) .. i són rècords ben destacats. També comenta Copernicus (figura 3) que tots aquests darrers 12 mesos l’anomalia respecte de l’era preindustrial ha estat per sobre de +1,5ºC, el llindar que no convenia passar, segons els acords de Paris. Un any és poc per a dir que el llindar ja està climatològicament superat, però és una advertència. S’ha de veure que passa els propers anys. En passar de El Niño a La Niña –la qual cosa sembla probable, la temperatura global podria fins i tot baixar un poc, malgrat no s’interrompi l’escalfament antropogènic.

Figura 3.- Anomalia tèrmica mensual els darrers 12 mesos, respecte de l’era preindustrial (Dades Copernicus, via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2024 )

Respecte de l’escalfament global antropogènic en sí, per intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO₂ a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, el maig de 2024 la concentració mitjana de CO₂ ha estat de 426,90 ppm, mentre el maig de 2023 havia estat de 424,00 ppm. És un augment interanual de quasi 3 ppm, superior al que hi havia, en conjunt, fa una dècada (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)

Tot i que hi ha països que han estat reduint emissions, a nivell global, la concentració de gasos d’efecte hivernacle no fa més que augmentar; això implica que les emissions superen, clarament, les absorcions.

Figura 4.- Anomalies de temperatura la primavera boreal de 2024, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2024 )

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de la primavera de 2024, en relació a 1991-2020 (Fig. 4, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2024 ). Les diferències entre regions són importants i, tot i que, en conjunt, l’anomalia és ben positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com al nord de Rússia o en torn a Groenlàndia i Islàndia. Hi ha anomalies positives ben marcades cap a l’Àrtic, particularment a Nord-Amèrica, i també sobre Europa.

Context europeu: Rècord càlid, també

La primavera de 2024 ha estat rècord càlid a escala planetària, global, i també ho ha estat a escala continental europea. L’anomalia de la primavera de 2024 a Europa ha resultat ser de +1,50ºC, que és, certament, una anomalia molt alta, la més alta de la sèrie de primaveres que comença el 1979; és ben superior a l’anterior rècord primaveral europeu, que havia estat el 2014, amb +1,14ºC, +0,36ºC per sota del rècord de 2024 (vegeu la figura 1, línia blava).

Com es pot veure a la figura 4, dreta, l’anomalia positiva de temperatura a Europa s’estén per gran part del continent, particularment a la part central i oriental. Part d’Espanya i de França, no obstant, tenen una anomalia relativament baixa. Al nord de Rússia hi ha anomalia clarament negativa; també a zones properes a Groenlàndia i Islàndia.

Figura 5.- Mitjana de les anomalies del geoptencial de 500 hPa des de 1-març-2024 fins a 31-maig-2024, respecte de 1991-2020. Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

A la figura 5 podem veure quina és l’anomalia de circulació atmosfèrica que ha estat associada a la distribució continental d’anomalies tèrmiques. Veiem que a l’atmosfera mitjana-alta (500 hPa) hi ha una potent anomalia anticiclònica, de bloqueig, centrada sobre Escandinàvia i que s’estén cap a l’interior i llevant del continent europeu, cobrint bé tota la regió d’anomalia tèrmica més positiva. L’anomalia negativa de geopotencial  (ciclònica) s’ha focalitzat a l’Atlàntic proper, on l’anomalia tèrmica és positiva dèbil o fins i tot negativa.

Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura hivernal a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia blava a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però molt variables, oscil·lant entre +0,5ºC/dècada (els primers trentennis) i +0,3ºC/dècada (els darrers). La tendència mitjana de les temperatures primaverals a Europa, entre1979 i 2024, és d’un poc més de +0,4ºC/dècada, poc més del doble que la tendència mundial.

Espanya: una primavera càlida, però enfora dels rècords

Figura 6. Anomalia tèrmica mitjana a Espanya. (https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2024/Est_primavera_24.pdf )

AEMET ha manifestat que la primavera de 2024 ha estat càlida, però no exageradament, ja que, des de 1961 fins ara, hi ha hagut nou primaveres més càlides que la de 2024. L’anomalia mitjana de temperatura a Espanya peninsular ha estat de +0,7ºC. A la figura 6 podem veure com es distribueixen les anomalies de temperatura primaveral a l’Espanya, segons AEMET. Són totes positives, però inferiors a +0,5ºC a la meitat nord-oest de la península i d’entre +0,5ºC i +1,5ºC a la meitat sud-est i a les Balears. La meitat nord-oest de la Península és la que ha estat més influenciada per l’anomalia ciclònica del geopotencial en altura (vegeu la figura 5).

Figura 7. Percentatge de precipitació hivernal respecte de la referència climatològica (1991-2020) (https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2024/Est_primavera_24.pdf )

Quant a precipitacions, el mapa d’AEMET que mostrem (figura 7), que és la precipitació total recollida durant la primavera de 2024, en % respecte de la referència climàtica (1991-2020), ens indica que a la major part del territori espanyol la precipitació primaveral ha estat normal o relativament abundant, amb una mitjana, a Espanya peninsular, del 105%. Contrasta aquesta situació amb el que ha succeït a la conca mediterrània, on el dèficit significatiu és general, excepte a Catalunya i Balears, amb zones (a la Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria) on la precipitació primaveral total no ha arribat ni al 25% de la normal.

Illes Balears: quarta primavera més càlida

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, la primavera de 2024 hauria estat càlida, la quarta més càlida de la sèrie de primaveres iniciada el 1973 i només hauria quedat per sota de les primaveres de 2000, 2001 i, sobte tot, 2020 L’anomalia de la primavera de 2024, al conjunt dels tres aeroports de les Balears, respecte de 1991-2020, ha estat de +0,87ºC, que és superior a la mitjana d’Espanya peninsular i a la mitjana global, planetària, però clarament inferior a la mitjana continental europea.

La figura 8 mostra la seqüència de les anomalies de la temperatura hivernal al conjunt tres aeroports balears, amb referència a 1991-2020, així com un ajust lineal amb el temps, per al període de 1973 a 2024, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.  L’escalfament primaveral lineal mitjà per a tot el període, de 1973 a 2024, és, a les Illes Balears, notablement alt, concretament 0,43ºC/dècada, superior a l’escalfament d’hivern i semblant a l’escalfament d’estiu.

Figura 8. Anomalies de les temperatures mitjanes d’hivern al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973-74 i 2023-24, (en morat, línia contínua), en referència a 1991-2020, i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en verd, a traços)(Font de dades: AEMET; elaboració personal)

A més, com també es veu a la figura 8 (línia verda a traços), si tenim en compte les tendències per trentennis solapats, s’ha de dir que l’escalfament primaveral als aeroports de Balears ha estat molt irregular; molt alt (fins a 0,9ºC/dècada) als trentennis més antics i de només 0,1ºC/dècada als darrers trentennis.

Quant a precipitacions, hi ha hagut bastanta normalitat, en conjunt. A la taula adjunta es poden veure, per illes i mesos, els percentatges de precipitació caiguda, respecte de les precipitacions normals (1991-2020).

Taula 1.

Precipitacions mensuals, per illes, en % respecte de la precipitació normal (1991-20)

	Març 2024	Abril 2024	Maig 2024
Menorca	63%	140%	85
Mallorca	164%	88%	58
Eivissa	105%	230%	10
Illes Balears	146%	108%	57

Dades: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes?w=1&k=bal

El mapa de la figura 9 mostra, cartografiats, els valors de l’índex de precipitació estandarditzada, a principi de juny de 2024, per a tres mesos: SPI-3. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions en el tres mesos anteriors a juny, és a dir, durant tota la primavera de 2024.

Figura 9. SPI-3, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant els mesos de març a maig de 2024, fins a principi de juny.Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

Podem veure que hi ha bastanta normalitat, tot i que el balanç de precipitació primaveral és lleugerament sec a zones de Mallorca, particularment al sud-est.

Segueix-nos