Estat del Clima a les Illes Balears. Hivern 2024-2025

Agustí Jansà Meteoròleg Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta set, es refereix a l’hivern de 2024-2025.

Context mundial: No hi ha rècord, però gairebé

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura hivernal, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, vermella i blava, respectivament, tendències de la temperatura hivernal, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1995-2024. (Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF, obtingudes via   https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2025 )

Respecte de 1991-2020, l’hivern 2024-25 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,73ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia hivernal global no és rècord, però  s‘hi  aproxima molt. El rècord –l’hivern més càlid a escala global- va ser el de 2023-24, precisament l’hivern anterior al de 2024-25, amb una anomalia de +0,78ºC. Vegeu la figura 1.

Podem considerar com s’està comportant l’oscil·lació del sud (ENSO: Niño-Niña), que és (o era) un dels factors més importants de l’oscil·lació de la temperatura global.

La figura 2 mostra l’evolució de l’ENSO i de l’anomalia de temperatura global.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3-4, des de setembre de 2014, fins a febrer de 2025.

Dades:

Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via

https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2025  ;

SST a la regió Niño-3-4, de NOAA, via https://psl.noaa.gov/data/correlation/nina34.anom.data

L’anomalia de SST (Sea Surface Temperature) a la regió Niño-3.4 ha estat baixa l’hivern de 2024-25, amb valors dins del llindar de La Niña (-0,63ºC), però l’anomalia de temperatura global de l’aire s’ha mantingut en valors molt alts. Les dues corbes, blava i taronja a la figura 2, s’han separat el darrer any. En altres paraules, la baixada de SST a la regió Niño-3.4 no ha aconseguit arrossegar una baixada a la temperatura global de l’aire. Tal vegada ENSO ja no és un factor tan important com era: l’escalfament global antropogènic és més dominant.

Respecte de l’escalfament global antropogènic en si, per intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO₂ a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, el febrer de 2025 la concentració mitjana de CO₂ ha estat de 427,09 ppm, mentre el febrer de 2024 havia estat de 424,55 ppm. És un augment interanual de casi 3 ppm, superior al que hi havia, en conjunt, fa una dècada (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)

Tot i que hi ha països que han estat reduint emissions, a nivell global la concentració de gasos d’efecte hivernacle no fa més que augmentar; això implica que les emissions encara superen, clarament, les absorcions. Podem veure a la figura 1 (línia taronja, a traços) que, no sols va pujant la temperatura anual global, sinó que també augmenta la seva tendència en trentennis solapats, des de 0,15ºC/dècada, cap a final del segle passat, fins a 0,27ºC/dècada actualment. És a dir, l’escalfament global, no sol no s’alenteix, sinó que és accelerat, cada vegada més ràpid.

Per últim, a la figura 3 podem veure la distribució d’anomalies tèrmiques de l’hivern 2024-25, a tot el món i al continent europeu. Destaca la potent anomalia positiva (càlida) que cobreix tota l’Àsia meridional (inclosa Sibèria) i que s’estén, esmorteint-se, cap a Europa. Hi ha algunes anomalies negatives, a Nord-Amèrica, a Groenlàndia, i també al Pacífic equatorial, això darrer per presència de La Niña.

Figura 3.- Anomalies de temperatura de l’hivern de 2024-25, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2025 )

Context europeu: El quart hivern més càlid

L’hivern de 2024-25, al conjunt del continent europeu, ha estat molt càlid, però no ha estat rècord. Hi havia hagut tres hiverns més càlids que el de 2024-25, tots recents. L’anomalia de l’hivern de 2024-25, a Europa, ha resultat ser de +1,42ºC (respecte de 1991-2020), que és, certament, de les més altes (vegeu la figura 1, línia blava).

A la figura 4 podem veure quina és l’anomalia de circulació atmosfèrica que ha estat associada a la notable anomalia tèrmica europea de l’hivern 2024-25. Tot el continent europeu ha estat dominat per una gran anomalia positiva (anticiclònica) de l’altura geopotencial de 500 hPa. Val a dir, no obstant, que l’anomalia, tot i que positiva, és més dèbil cap a la Mediterrània que al cor d’Europa. Una mica en paral·lel del que passa amb l’anomalia tèrmica, que a Europa és màxima (positiva) cap al nord-est del continent i minva cap al sud-oest.

Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura anual a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia blava a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però molt variables. En torn a 2002 la tendència per trentennis (sempre respecte de 1991-2020) havia baixat fins +0,05ºC/dècada: gairebé no hi havia escalfament. Últimament, en canvi, les tendències han pujat espectacularment, fins a més de +0,7ºC/dècada. La tendència mitjana de les temperatures hivernals a Europa, entre 1979-80 i 2024-25, és d’un poc més de +0,40ºC/dècada, com l’anual mitjana; més del doble que la tendència hivernal mundial mitjana.

Figura 4.- Mitjana de les anomalies del geoptencial de 500 hPa, des de 1-desembre-24 a 28-febrer-2025, respecte de 1991-2020. Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

Espanya: tercer hivern més càlid

AEMET ha avançat un resum sobre l’hivern de 2024-25 https://www.aemet.es/es/noticias/2025/03/resumen_inv_24-25)

AEMET ressalta  que l’hivern de 2024-25 ha estat molt càlid, amb una anomalia positiva de +1,2ºC (a Espanya peninsular, respecte de 1991-2020). Tot i que és alta, aquesta anomalia queda enfora de ser rècord: hi ha hagut cinc hiverns més càlids que el de 2024-25, comptant des de 1961.

 A la figura 5 es mostra la distribució territorial de l’anomalia tèrmica. L’anomalia tèrmica peninsular és relativament moderada i prou uniforme, entre 0,5ºC i 1,5ºC gairebé per tot arreu.

Quant a les precipitacions, l’hivern ha estat, en conjunt, un poc sec. A Espanya peninsular ha caigut, com a mitjana, un 77% de la precipitació hivernal considerada com a normal (la mitjana de 1991-2020). En contra del que passava  amb les temperatures –relativament uniformes-), les precipitacions han mostrat gran contrasts (vegeu la figura 6).

Figura 5.- Anomalia tèrmica territorial de l’hivern de 2024-25, respecte de 1991-2020
Font: AEMET, https://www.aemet.es/es/noticias/2025/03/resumen_inv_24-25)

Figura 6.- Percentatge de la precipitació hivernal de 2024-25 respecte de la mitjana de 1991-2020
AEMET, https://www.aemet.es/es/noticias/2025/03/resumen_inv_24-25)

A les vessants atlètica i cantàbrica les precipitacions han estat normals o relativament abundants, mentre que a la vessant mediterrània han estat escasses o mot escasses, fins i tot per sota del 25% del que és normal

Illes Balears: tercer hivern més càlid

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Figura 7.- Anomalies de les temperatures mitjanes hivernals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973-74 i 2024-25, en referència a 1991-2020, (en morat, línia contínua), i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en blau, a traços)(Font de dades: AEMET; elaboració personal)

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, l’hivern de 2024-25 hauria estat molt càlid, el segon més càlid dels registres recents i el tercer més càlid si consideram tota la sèrie (des de 1973). L’hivern de 2024-25 ha estat per sota de l’hivern de 2016-17 i del de 1989-1990.

L’anomalia tèrmica mitjana dels tres aeroports de Balears durant l’hivern 2024-25 ha estat de +1,28ºC, lleugerament més alta que la mitjana peninsular i més baixa que la continental europea.

La figura 7 mostra la seqüència de les anomalies mitjanes de temperatura hivernal al conjunt dels tres aeroports balears, en referència a 1991-2020, així com un ajust lineal, amb el temps, per al període de 1973-74 a 2024-25, que ens donaria el que es pot anomenar canvi climàtic lineal.  L’escalfament hivernal lineal mitjà, per a tot el període, és, a les Illes Balears, baix, molt moderat, de només +0,15ºC/dècada, molt inferior a l’europeu i només un poc inferior a l’escalfament hivernal global.

A més, com també es veu a la figura 7, si tenim en compte les tendències per trentennis solapats (línia blava a traços), s’ha de dir que l’escalfament anual als aeroports de Balears ha estat, a més de molt moderat, molt irregular; amb períodes de tendència negativa (refredament).

Quant a precipitacions, aquest hivern ha estat un poc sec, en conjunt. El mapa de la figura 8 mostra, cartografiats, els valors de l’índex de precipitació estandarditzada (SPI), cap a final de febrer de 2025, per al trimestre DGF: SPI-3. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions al llarg d’un període, tres mesos, en aquest cas. Són, en general, precipitacions un poc escasses, amb zones clarament seques (com el sud-oest de Mallorca). El nord de Mallorca i part d’Eivissa i Formentera han tingut pluges normals.

Figura 8.- SPI-3, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant l’hivern 2024-25.
Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

Sumari de Tendències

Hivern 2024-25	Anomalia tèrmica, respecte de 1991-2020
Global	0,73ºC
Europa	1,42ºC
Espanya peninsular	1,20ºC
Balears (aeroports)	1,28ºC

Segueix-nos