Estat del Clima a les Illes Balears. Estiu 2024

Agustí Jansà Meteoròleg Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta quatre, es refereix a l’estiu boreal 2024, és a dir, al mesos de juny, juliol i agost de 2024 (JJA).

Context mundial: Rècord càlid, per poc

Respecte de 1991-2020, l’estiu de 2024 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,69ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia és la més alta registrada des de 1979, al menys, però només és +0,03º més alta que l’anterior màxim, que va ser, precisament,  el de l’estiu de 2023.

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura d’estiu, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, morada i groga, respectivament, tendències de la temperatura estival, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1995-2024.(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF,obtingudes via   https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2024 )

L’hivern de 2015-16 i la primavera de 2016 hi havia una forta situació de El Niño, com ha passat, també, l’hivern de 2023-24. A la primavera de 2024 encara hi va haver Niño, malgrat haver perdut intensitat, i ara, l’estiu de 2024, ja no hi ha Niño, ni tampoc Niña: l’anomalia de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3-4  és pràcticament nul·la. Amb la caiguda de SST a la regió Niño-3-4 es podria haver esperat una temperatura de l’aire més baixa que la que hi ha hagut. La figura 2 mostra que sembla haver-se trencat el paral·lelisme entre les anomalies de la temperatura global de l’aire i SST a la regió Niño-3-4. Només l’embranzida del canvi climàtic antropogènic pot explicar aquest trencament, o casi trencament.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3-4, des de setembre de 2014, fins a agost de 2024. Dades: Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2024 ;  SST a la regió Niño-3-4, de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/

Figura 3.- Anomalies de temperatura l’estiu boreal de 2024, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2024 )

Respecte de l’escalfament global antropogènic en sí, per intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO₂ a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, l’agost de 2024 la concentració mitjana de CO₂ ha estat de 422,99 ppm, mentre l’agost de 2023 havia estat de 419,68 ppm. És un augment interanual de quasi 3 ppm, superior al que hi havia, en conjunt, fa una dècada (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)

Tot i que hi ha països que han estat reduint emissions, a nivell global, la concentració de gasos d’efecte hivernacle no fa més que augmentar; això implica que les emissions superen, clarament, les absorcions. Podem veure la figura 1 (línia morada, a traços) que, no sols va pujant la temperatura global, planetària, sinó que també augmenta la tendència en trentennis solapats, des de 0,14ºC/dècada, cap a final del segle passat, fins a 0,23ºC/dècada actualment. És a dir, l’escalfament global és accelerat, cada vegada més ràpid.

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de l’estiu de 2024, en relació a 1991-2020 (Fig. 3, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2024 ). Les diferències entre regions són importants i, tot i que, en conjunt, l’anomalia és positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com part de l’Europa atlàntica.

Context europeu: Marcat rècord càlid

L’estiu de 2024 ha estat rècord càlid a escala planetària, global, però per ben poc, mentre a escala continental europea també hi ha rècord i el rècord és ben marcat, destacat. L’anomalia de l’estiu de 2024 a Europa ha resultat ser de +1,56ºC, que és, certament, una anomalia molt alta, la més alta de la sèrie d’estius que comença el 1979; és ben superior a l’anterior rècord estival europeu, que havia estat el 2022, amb +1,34ºC (vegeu la figura 1, línia blava).

Com es pot veure a la figura 3, dreta, l’anomalia positiva de temperatura a Europa s’estén per gran part del continent, particularment a la part central i oriental. Part de l’Europa atlàntica, no obstant, presenta una anomalia fins i tot negativa.

A la figura 4 podem veure quina és l’anomalia de circulació atmosfèrica que ha estat associada a la distribució continental d’anomalies tèrmiques. El patró que s’hi mostra recorda prou el patró de circulació de la primavera de 2024. Veiem que a l’atmosfera mitjana-alta (500 hPa) torna a haver-hi una potent anomalia anticiclònica, de bloqueig, aquesta vegada centrada més al nord, cap al nord d’Escandinàvia i de Rússia, i que s’estén cap a l’interior i llevant del continent europeu, cobrint bé tota la regió d’anomalia tèrmica més positiva. L’anomalia negativa de geopotencial  (ciclònica) s’ha focalitzat, com a la primavera, a l’Atlàntic proper, en correspondència amb l’anomalia tèrmica negativa de zones d’Europa atlàntica.

Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura estival a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia groga a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però molt variables, oscil·lant entre +0,5ºC/dècada (els primers trentennis) i +0,4ºC/dècada (els darrers). La tendència mitjana de les temperatures estivals a Europa, entre1979 i 2024, és d’un poc més de +0,4ºC/dècada, poc més del doble que la tendència mundial mitjana.

Figura 4.- Mitjana de les anomalies del geoptencial de 500 hPa des de 1-juny-2024 fins a 31-agost-2024, respecte de 1991-2020.
Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

Espanya: enfora dels rècords de calor, amb pluja abundant

Segons ha publicat AEMET, l’estiu de 2024 ha estat càlid, però no de rècord, amb una anomalia tèrmica mitjana a Espanya peninsular de +1,0ºC, ben per sota del estius de 2022 (+2,2ºC) i 2023 (+1,3) i també per sota de la mitjana europea, de +1,6ºC.

A Espanya peninsular hi ha hagut cinc estius més càlids que el de 2024.

Figura 5. Anomalia tèrmica mitjana a Espanya. (https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/09/avance_verano2024.pdf)

A la figura 5 podem veure com es distribueixen les anomalies de temperatura estival a l’Espanya, segons AEMET. A la major part del territori l’anomalia tèrmica està entorn al la mitjana, de 1ºC, però hi ha zones perifèriques amb menys anomalia.

Figura 6. Percentatge de precipitació estival
respecte de la referència climatològica (1991-2020). (https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/09/avance_verano2024.pdf)

Quant a precipitacions, AEMET informa que la mitjana peninsular ha estat el 117% de la normal, de manera que ha estat un estiu relativament plujós, però el mapa (figura 6) mostra grans contrasts, des de zones amb precipitació per sota del 25% del que és normal fins a altres les pluges són el 200% o el 300% de les normals.

Illes Balears: discretament càlid i amb grans pluges

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, l’estiu de 2024 hauria estat càlid, però sense exageració. L’anomalia tèrmica mitjana dels tres aeroports és 0,4ºC. Si es consideren totes les estacions l’anomalia pujaria a entre 0,5ºC i 0,7ºC (segons el mètode emprat). En qualsevol cas podríem dir que l’anomalia tèrmica balear queda clarament per sota de la d’Espanya peninsular i, encara més, de la mitjana europea. Si considerem només els aeroports a les Balears, entre 1973 i 2024, hi hauria hagut una dotzena d’estius més càlids que el 2024. No serien tants si consideréssim totes les estacions.

La figura 7 mostra la seqüència de les anomalies de la temperatura estival al conjunt tres aeroports balears, amb referència a 1991-2020, així com un ajust lineal amb el temps, per al període de 1973 a 2024, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.  L’escalfament d’estiu lineal mitjà, per a tot el període, de 1973 a 2024, és, a les Illes Balears, notablement alt, concretament 0,46ºC/dècada, molt superior a l’escalfament d’hivern i semblant a l’escalfament de primavera.

Figura 7. Anomalies de les temperatures mitjanes d’estiu al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973-74 i 2023-24, (en morat, línia contínua), en referència a 1991-2020, i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en verd, a traços)(Font de dades: AEMET; elaboració personal)

La discreta posició de l’estiu 2024 a la sèrie que es mostra a la figura 7, xoca amb el caràcter extraordinàriament càlid dels estius de 2003 i 2022.

A més, com també es veu a la figura 7 (línia verda a traços), si tenim en compte les tendències per trentennis solapats, s’ha de dir que l’escalfament estival als aeroports de Balears ha estat molt irregular; molt alt (fins a 0,8ºC/dècada) als trentennis més antics i de només 0,2ºC/dècada als darrers trentennis.

Quant a precipitacions, aquest estiu han estat extraordinàries, gràcies, especialment, als aiguats d’agost. A Menorca les grans pluges de mitjan agost van provocar desbordaments i inundacions. A la taula adjunta es poden veure, per illes i mesos, els percentatges de precipitació caiguda, respecte de les precipitacions normals (1991-2020).

Taula 1.

Precipitacions mensuals, per illes, en % respecte de la precipitació normal (1991-20)

	Juny 2024	Juliol 2024	Agost 2024
Menorca	30%	45%	719%
Mallorca	87%	128%	285%
Eivissa	173%	3%	202%
Illes Balears	86%	109%	316%

Dades: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes?w=1&k=bal

El mapa de la figura 8 mostra, cartografiats, els valors de l’índex de precipitació estandarditzada, a principi de setembre de 2024, per a tres mesos: SPI-3. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions en el tres mesos anteriors a setembre, és a dir, durant tota l’estiu de 2024.

Figura 8. SPI-3, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant els mesos de juny a agost de 2024, fins a principi de setembre.Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

A la figura 8 es pot veure el caràcter de molt humit o extraordinàriament humit que ha tingut l’estiu de 2024 a les Balears.

Segueix-nos