Estat del Clima a les Illes Balears. Any 2024

Agustí Jansà Meteoròleg Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta sis, es refereix a l’any 2024.

Context mundial: S’han superat els 1,5ºC d’anomalia respecte de l’era preindustrial

FFigura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura anual, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, vermella i blava, respectivament, tendències de la temperatura anual, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1995-2024.(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF,obtingudes via   https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2024 )

Respecte de 1991-2020, l’any 2024 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,72ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia anual global és un rècord absolut, l’anomalia més alta registrada des de 1979 (al menys). Vegeu la figura 1.

A més, d’acord amb els càlculs fets per l’IPCC, per a passar de l’anomalia de la temperatura global respecte de 1991-2020 a l’anomalia global respecte a l’era preindustrial (1850-1900) s’han de sumar 0,88ºC a la primera, de manera que l’anomalia de la temperatura global o planetària de 2024 respecte de l’era preindustrial ha estat de 0,72ºC+0,88ºC=1,60ºC: per primera vegada s’ha superat el llindar de 1,5ºC d’anomalia de temperatura global mitjana respecte de l’era preindustrial, que és el llindar que havia establert l’acord de Paris de 2015.

Un sol any no té significació climatològica. Haurien de passar bastants anys amb anomalies superiors a 1,5ºC, respecte de 1850-1900, per poder afirmar, amb rotunditat, que s’ha incomplert l’acord de Paris. Però sembla que pot ser així. Per què no succeeixi, els propers anys haurien de ser menys càlids que 2024. Això és possible, però no sembla fàcil, vist el ritme que duu l’escalfament global.

Podem considerar com s’està comportant l’oscil·lació del sud (ENSO: Niño-Niña), que és (o era) un dels factors més importants de l’oscil·lació de la temperatura global.

La figura 2 mostra com s’estan comportant, en paral·lel, l’ENSO i l’anomalia de temperatura global.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3-4, des de setembre de 2014, fins a desembre de 2024. Dades:

Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via

https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2024 ;

SST a la regió Niño-3-4, de NOAA, via https://psl.noaa.gov/data/correlation/nina34.anom.data

L’anomalia de SST (Sea Surface Temperature) a la regió Niño-3.4 ha caigut, el desembre de 2024, fins a valors de La Niña, però l’anomalia de temperatura global de l’aire es manté en valors molt alts. Les dues corbes, blava i taronja a la figura 2, s’han separat el darrer any. En altres paraules, la baixada de SST a la regió Niño-3.4 no ha aconseguit arossegar baixada a la temperatura global de l’aire. ENSO ja no és un factor tan important com era: l’escalfament global antropogènic és més dominant que mai.

Respecte de l’escalfament global antropogènic en sí, per intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO2 a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, el desembre de 2024 la concentració mitjana de CO2 ha estat de 425,40 ppm, mentre el desembre de 2023 havia estat de 421,86 ppm. És un augment interanual de més de 3 ppm, ben superior al que hi havia, en conjunt, fa una dècada (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/) Tot i que hi ha països que han estat reduint emissions, a nivell global la concentració de gasos d’efecte hivernacle no fa més que augmentar; això implica que les emissions encara superen, clarament, les absorcions. Podem veure la figura 1 (línia taronja, a traços) que, no sols va pujant la temperatura anual global, sinó que també augmenta la seva tendència en trentennis solapats, des de 0,16ºC/dècada, cap a final del segle passat, fins a 0,26ºC/dècada actualment. És a dir, l’escalfament global és accelerat, cada vegada més ràpid..

Context europeu: Rècord de temperatura anual

L’any 2024 ha estat rècord càlid a escala global i també ho ha estat a escala continental europea. L’anomalia de 2024 a Europa ha resultat ser de +1,48ºC, que és, certament, la més alta registrada (vegeu la figura 1, línia blava).

Figura 3.- Mitjana de les anomalies del geoptencial de 500 hPa, des de 1-gener a 31-desembre-2024, respecte de 1991-2020.Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

A la figura 3 podem veure quina és l’anomalia de circulació atmosfèrica que ha estat associada a la anomalia tèrmica rècord a Europa. Al patró que s’hi mostra destaca que l’anomalia d’altura geopotencial de 500 hPa és positiva (anticiclònica) a tot el continent, especialment forta sobre Europa oriental. Només cap a Islàndia hi ha anomalia negativa (ciclònica) Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura anual a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia blava a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives i prou altes, oscil·lant entre +0,35ºC/dècada i +0,50ºC/dècada (els darrers). La tendència mitjana de les temperatures anuals a Europa, entre1979 i 2024, és d’un poc més de +0,40ºC/dècada, poc més del doble que la tendència mundial mitjana.

Espanya: tercer any més càlid

A la taula 1 es mostren, per mesos, les anomalies de temperatura i pluja a Espanya peninsular, respecte de 1991-2010. Es pot veure que hi ha mesos (gener, febrer, agost i novembre) en els que l’anomalia càlida iguala o supera els +2ºC. Això és molt. La anomalia mitjana anual estaria en torn als +1,2ºC. És una anomalia molt alta, però no és rècord. Els dos anys anteriors havien estat encara més càlids, amb anomalies anuals de +1,3ºC (2023) i +1,7ºC (2022). L’anomalia tèrmica espanyola, a més, està per sota de l’anomalia mitjana europea (també l’anomalia anticiclònica a 500 hPa és més dèbil sobre España que sobre el continent europeu en conjunt)

 GFMAMJJASONDmitjana
Anomalia temp. ºC+2,4+2,5+0,6+1,3+0,1-0,2+1,3+2,0-0,5+0,9+2,8+0,7+1,16
Anomalia pcp %1051352025066149611121161874833

Taula 1.- Anomalies mensuals de temperatura (en ºC) i de precipitació (en % respecte de la normal), a Espanya peninsular. Referència climàtica, 1991-2020. (Valors obtinguts dels avanços climàtics mensuals publicats per AEMET, a www.aemet.es)

Figura 4.- Valors territorials de l’índex SPI, en acabar l’any, referits a l’any 2024 complet. Hi ha zones amb pluges clarament per sobre de les normals, com el sector nord-est peninsular, i altres seques o molt seques, com el sector sud-est..Font:AEMET, via www.aemet.es

Quant a les precipitacions, són molt variables, tant temporalment com espacialment. Hi ha mesos en els que es dupliquen, o quasi es dupliquen, les precipitacions normals (març i octubre), mentre altres són molt secs, com el desembre. La distribució territorial de les anomalies de precipitació anual es pot veure a la figura 4, a través de l’índex SPI (Standard Precipitation Index).

Illes Balears: tercer any més càlid

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.esservicios climáticosvigilancia del clima).

Figura 5.- Anomalies de les temperatures mitjanes anuals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2024, (en morat, línia contínua), en referència a 1991-2020, i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en blau, a traços)(Font de dades: AEMET; elaboració personal)

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, l’any 2024 hauria estat molt càlid, el tercer més càlid dels registres, ben per sota de 2022 i 2014. L’anomalia tèrmica mitjana dels tres aeroports de Balears durant 2024 és de +0,67ºC. Clarament més baixa que la d’Espanya peninsular i, encara més, de la mitjana europea. Si en lloc dels tres aeroports s’empren totes les estacions, l’anomalia puja a 1,0ºC, encara per davall de les d’Espanya peninsular i del continent europeu.

L’anomalia mitjana de tot l’any és molt alta, però presenta una gran variabilitat. Vegeu la Taula 2. (En questa taula, les anomalies es refereixen a totes les Balears, en conjunt; no sols als tres aeroports). Encara que quasi tots els mesos presenten anomalia càlida (són més càlids que lo normal), n’hi ha dos, setembre i desembre, amb una lleugera anomalia negativa. Per càlids, en termes relatius, destaquen el febrer i el novembre.

 GFMAMJJASONDMitjana
Anomalia temp. ºC+1,7+2,1+1,6+0,8+0,5+0,5+0,7+1,0-0,2+1,6+2,3-0,2+1,03
Anomalia pcp %122881461085786109316801169959

Taula 2.- Anomalies mensuals de temperatura (en ºC) i de precipitació (en % respecte de la normal), a les Illes Balears. Referència climàtica, 1991-2020. (Valors obtinguts dels avanços climàtics mensuals publicats per AEMET, a https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes?w=1&k=bal

La figura 5 mostra la seqüència de les anomalies mitjanes de temperatura anual al conjunt dels tres aeroports balears, amb referència a 1991-2020, així com un ajust lineal, amb el temps, per al període de 1973 a 2024, que ens donaria el que podem anomenar canvi climàtic lineal.  L’escalfament anual lineal mitjà, per a tot el període, de 1973 a 2024, és, a les Illes Balears, alt, concretament de 0,34ºC/dècada, lleugerament inferior a l’europeu i prop del doble de l’escalfament anual global.

A més, com també es veu a la figura 5, si tenim en compte les tendències per trentennis solapats (línia blava a traços), s’ha de dir que l’escalfament anual als aeroports de Balears ha estat molt irregular; des de tendències positives de fins a 0,6ºC/dècada, fins a lleugers refredaments (-0,1ºC).

Quant a precipitacions, aquest any és gairebé normal, en conjunt, però amb grans fluctuacions. Destaquen, per extremades, les gran pluges d’agost, que, com a mitjana, són el triple del que és normal. També hi va haver pluges importants el gener, març i octubre. A l’octubre destaca l’episodi de dia 28, amb precipitacions superiors als 170 mm a la zona de Manacor, on hi va haver inundacions. El mapa de la figura 6 mostra, cartografiats, els valors de l’índex de precipitació estandarditzada, cap a final de desembre de 2024, per a tot l’any: SPI-12. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions al llarg de tot 2024. Són, en general, precipitacions normals o un poc excessives, amb zones clarament humides (com el sud-oest de Mallorca) i algunes un poc seques (com part de Formentera).

Figura 6.- SPI-12, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant tot l’any 2024.Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal de notícies!

Propers esdeveniments

XXXIX Trobades Científiques de la Mediterrània – Josep Miquel Vidal

Maó, 5-7 de Febrer de 2025

Més informació [+]


Segueix-nos