Estat del clima a les Illes Balears. Any 2021

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest vint-i-unè resum es refereix a l’any 2021, en conjunt.

Context mundial: Lleugera returada enmig d’un escalfament global accelerat

En nota de premsa publicada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) el 19 de gener de 2022, es diu de l’any 2021 ha significat, per al conjunt de tot el planeta, una lleugera returada en l’escalfament global, respecte dels dos anys anteriors. Això no obstant, els set darrers anys (2015-2021) han estat els set anys més càlids des de que hi ha registres, de manera que només podem parlar de returada relativa, dins d’un escalfament global molt important. L’OMM, en base a set conjunts de dades planetàries, estima que la temperatura mitjana global de 2021 ha estat +1,11ºC més alta que la referència preindustrial (que es considera equivalent a la mitjana de 1850-1900).

Amb dades NOAA, concretament (vegeu figura 1), l’anomalia de la temperatura mitjana mundial de 2021, respecte de 1901-2000, és de +0,84ºC. Coincideix amb l’estimació d’OMM, ja que es considera (en base al que han establert OMM/IPCC) que hi ha que sumar +0,27ºC a l’anomalia respecte de 1901-2000 per a tenir l’anomalia respecte de 1850-1900.

Respecte de 1901-2000 les anomalies de 2019 i 2020 havien estat, respectivament, de 0,95ºC i 0,98ºC, és a dir, més altres que les de 2021, mentre que 2021 ha estat pràcticament igual que 2018.

Amb dades Copernicus, obtingudes combinant dades d’observació amb simulacions dels models numèrics, és a dir, basades en les reanàlisis ERA5, l’anomalia global de 2021, respecte de 1991-2020, ha estat de +0,28ºC (https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2021).

Per a passar d’anomalies respecte de 1991-2020 a anomalies respecte a 1850-1900, segons OMM/IPCC hi ha que sumar +0,88ºC. El resultat per a la temperatura global de 2021 serien +1,16ºC. No és idèntic al que s’obté amb dades NOAA (+1,11ºC), però és prou semblant. En qualsevol cas, malgrat la returada relativa de 2021, no estem gens enfora dels 1,5ºC d’anomalia que sabem que no convé abastar; al ritme actual hi arribaríem en menys de dues dècades.

La returada tèrmica de 2021, en relació als dos anys anteriors, pot estar relacionada amb l’episodi de La Niña iniciat l’estiu de 2020 i mantingut, amb oscil·lacions, a final de la tardor de 2021 (vegeu figura 2). Com és sabut, els episodis de La Niña són un factor de refredament (relatiu) global. Al mapa mundial d’anomalies tèrmiques (figura 3) es veu com el Pacífic sud presenta una clara anomalia negativa, respecte de 1991-2020, el que és una manifestació de La Niña.

El que no podem de cap manera és atribuir la returada tèrmica de 2021 a una debilitació de l’efecte hivernacle, per minva en la concentració de gasos d’efecte hivernacle, simplement perquè aquesta concentració no ha disminuït, sinó que ha seguit augmentant: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar. Per donar una xifra, a l’observatori de Mauna Loa, Hawaii, la concentració mitjana de CO₂  el desembre de 2021 ha estat de 416,71 ppm, mentre el desembre de 2020 havia estat de 414,26 ppm (NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html).

Si ens fixem en les tendències lineals de les temperatures anuals globals (que són de 0,18ºC/dècada per a tot el període 1971-2021, en conjunt), sembla confirmar-se un augment, una acceleració de l’escalfament, si l’anàlisi la fem per trentennis solapats (figura 1, línia en gris): les tendències mòbils, per a trentennis solapats, han augmentat, arribant els darrers trentennis a 0,20 i 0,21ºC/dècada, front als 0,15 a 0,18ºC/dècada dels trentennis antics. Tot i això, el darrer trentenni no ha augmentat la tendència respecte de l’anterior, com efecte de la returada de 2021. És interessant, per acabar, veure la distribució espacial, al món i a Europa, de les anomalies de temperatura de 2021, en relació a 1991-2020, segons Copernicus (vegeu figura 3, obtinguda de https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2021). Des del punt de vista planetari les diferències entre regions són molt importants. És curiós que zones de Sibèria, que l’any 2020 havien tingut grans anomalies càlides, el 2021 presentin anomalia freda. Ho sabem: els canvis interanuals regionals són molt més forts que els canvis globals, a escala planetària. A escala planetària hi ha compensacions interterritorials, hi ha més suavitat, més regularitat: les tendències dominen sobre les oscil·lacions interanuals.

Figura 3.- Anomalies de temperatura de 2021, al món i a Europa, segons Copernicus (de https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2021 )

Context europeu: Caiguda sobtada i forta, però relativa, de temperatura

Com es pot veure a la figura 1, la temperatura anual a Europa havia pujat molt ràpidament (molt més que el conjunt mundial), particularment durant les darreres dècades, fins arribar a un marcat màxim el 2020. Respecte de 2020, 2021 ha suposat, a Europa, una caiguda de temperatura molt notable i sobtada.

Amb dades NOAA, l’anomalia tèrmica, respecte de 1910-2000, havia estat de +2,16ºC el 2020, mentre el 2021 ha estat de +1,27ºC. 2021 ha estat a Europa un any molt càlid si el comparem amb temperatures de moltes dècades enrere, però ha estat clarament més fred que el darrers anys, no solament més fred que 2020, sinó el més fred des de 2014. Podem confirmar que les oscil·lacions interanuals regionals, a escala europea, en concret, són molt fortes, molt més fortes que les oscil·lacions interanuals globals, tot i que no arriben a poder amagar la tendència a l’escalfament, que és molt important. Els canvis de circulació atmosfèrica són claus per a explicar les profundes oscil·lacions regionals interanuals (vegeu la figura 4).

Respecte de períodes propers, com 1991-2020, l’anomalia europea anual és, en conjunt, molt propera al zero, com es pot suposar a la vista de la figura 3, dreta. De fet, les dades Copernicus, basades en les reanàlisis ERA5, donen una anomalia continental de tan sols +0,14ºC per a 2021, respecte de 1991-2020.

A la figura 4 hi podem veure, a través de les anomalies de geopotencial de 500 hPa, com ha anat la circulació en altura, o, més ben dit, l’anomalia de la circulació en altura, en el conjunt de l’any. Hem posat junts els mapes d’anomalia corresponents a 2021 (esquerra) i 2020 (dreta). Respecte dels anys recents podem qualificar 2020 com molt càlid, en comparació a 2021. Vegeu que les anomalies de circulació a 500 hPa dels dos anys són radicalment diferents, com el positiu i el negatiu d’una fotografia.

L’any 2021 al conjunt d’Espanya: molt càlid, tèrmicament extremat i  sec

AEMET ha qualificat l’any 2021 de molt càlid i sec, al conjunt peninsular: http://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2022/Avanceclimaticonacionalanual2021.pdf

Pel que fa a les temperatures, al conjunt d’Espanya passa quelcom semblant al que hem dit en referència a les temperatures planetàries globals i a les temperatures del continent europeu: 2021 és càlid o molt càlid si la referència és temporalment llarga o llunyana, és a dir, si mirem amb perspectiva, però si tenim en compte només els darrers anys, els més propers, 2021 ha suposat un retrocés. Podem veure, en aquest sentit, la figura 5, esquerra: l’anomalia tèrmica de 2021 respecte de 1981-2010 al conjunt peninsular ha estat de +0,5ºC (càlid, clarament), però 2021 només és el desè més càlid de la sèrie 1961-2021. Com a Europa, la caiguda tèrmica des de 2020 (any rècord) al 2021 és ben notable.

A la figura 6 es pot veure la distribució territorial de les anomalies de temperatura (esquerra) i els percentatges de precipitació (dreta). No hi ha grans exageracions en la distribució d’anomalies de temperatura: no hi ha territoris extensos amb anomalies superiors a +1,5ºC, ni inferiors a -0,5ºC.

Front a la relativa uniformitat territorial de les anomalies tèrmiques, destaca la presència d’extrems temporals notables. En fred, es van presentar rècords de temperatura mínima, particularment després de la borrasca Filomena (principi de gener), amb fins a -25,2ºC a Molina de Aragón, per exemple. A l’agost, per contrast, es van batre rècords de calor, amb màximes de fins a 47,0ºC a Alcantarilla, Múrcia. 

Quant a les precipitacions, l’any 2021 ha estat, a Espanya, en conjunt, un any un poc sec, essent la precipitació total anual un 89% del total anual ordinari (1981-2010). encara que amb contrasts importants, tan territorials, com temporals. A la figura 5, dreta, es pot veure que 2021 no es veu com un any molt destacable en precipitacions. També és veu, dit sigui de passada, que les precipitacions a Espanya peninsular en conjunt, no presenten, encara, cap tendència marcada.

La distribució territorial del percentatge de precipitació respecte de la normal (figura 6, dreta) presenta més irregularitat que les anomalies de temperatura. Andalusia i Catalunya han estat clarament seques, mentre la franja que va del País Basc a Múrcia, per Aragó, així com les Balears, han estat plujoses

Any 2021 a les Balears: moderadament càlid i més aviat plujós

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 7 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura anual, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2021, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

La temperatura mitjana de 2021 als tres aeroports, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, és alta, però menys que la de 2020. 2021 presenta una anomalia positiva de 0,53ºC, que ha estat superada en set anys de la sèrie 1973-2021. 2021 és, doncs, el vuitè any més càlid de la sèrie. És clarament més alta aquesta temperatura del que era habitual en dècades ja llunyanes, però no destaca gaire si comparem amb el darrers anys. Vist d’altra manera, la temperatura de 2021 es situa just un poc per sota del nivell que caldria esperar del canvi climàtic lineal.

També hem inclòs a la figura 7 les tendències per a trentennis solapats (1973-02, 1974-03, …, 1992-21). Resulta clar, al respecte, que les elevades. tendències que s’observaven als primers trentennis (de fins a 0,5 i 0,6ºC/dècada) han baixat sensiblement, fins a situar-se en valors de 0,1ºC/dècada, tot i que als dos darrers trentennis s’ha vist una mica de recuperació. A escala mundial l’escalfament s’ha accelerat. A escala local, no; al contrari.

Quant a les precipitacions, l’any 2021 a les Balears ha estat, en conjunt, plujós, més plujós que el que és normal, amb poques diferències entre illes. Segons dades d’AEMET, publicades al Resum climatològic de desembre de 2020  (http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avance_climat_bal_dic_2021.pdf),   

la precipitació interanual relativa a 31 de desembre de 2020, que és, també, la precipitació total anual relativa de l’any 2021, ha estat del 121% al conjunt de Balears, del 128% a Menorca, del 118% a Mallorca i del 132% a Eivissa/Formentera.

Vist d’una altra manera, els valors de SPI (Standard Precipitation Index), per a 2021, als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són positius, però no exagerats, amb valors de +0,4, 0,0 i +0,7, respectivament.

Nota: Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar awww.aemet.es  Servicios climáticos  vigilància climatológica  vigilancia de la sequía  tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat (en aquest cas, un any), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions, en aquest lloc i període. Per a l’any 2021 a Balears estaríem, doncs, parlant de precipitacions normals o més aviat abundants, si els aeroports representessin el conjunt de l’illa respectiva.

Segueix-nos